dilluns, 22 d’abril del 2013

Aprendre, per saber-se despendre. (*)

Aprendre, per saber-se despendre. (*)


Tenia 18 anys. Confeso que quan vaig escoltar per primer cop, em semblava una frase encriptada.

Molt ha plogut, nevat I pedregat desde llavors. I també ha sortit el Sol i la lluna en dies clars. I tot just ara començo a compendre —una mica, no penseu— que, tanta veritat condensada en una frase, pot semblar un contrasentit i una gran veritat alhora.

Aprendre, per saber-se despendre.
Desde fa un temps, la repeteixo sovint aquesta frase. Potser en un exercici d’autoconvenciment personal i també mental. :-) Una mena d’autoajuda resumida

Quan fa unes setmanes vaig veure la imatge de les flors de Fong Qi Wei, em va venir a la memòria un article on es parlava de les roses. En aquell text, es reflexionava sobre la bellesa que pot suposar compendre com están fetes, de la enorme combinació de sort i sel.leció que suposa fer-la única entre totes, com en el relat del Petit Príncep.

Al separar-ne les parts, l'autor de l'article es delectava en identificar pètals, sèpals, calze, corol.la, estams, filaments, polen...

A vegades aprendre i compendre comporta això, obrir-nos al centre de les coses. No us alarmeu. No cal pasar per fer-nos bocins. Si ajudarà potser, aprendre a tenir paciència per observar, identificar i interpretar alguns moments de la nostra vida. Entendre i acceptar que tothom es únic ja és un aprenentatge. I es un procés que també potser bell, com la imatge de Fong Qi Wei

Només així; d’aquesta manera tan especial, ens desprenem per tornar aprendre. I seguir. És una mena de tarannà emocional. Fem diferent un “anar fent” adjuntant un somriure de complicitat. ...”Hasta” per provar-ho!!!   :-)

Bon dia de Sant Jordi
Petons i mil somriures,

Jordi


(*) Aprendre. 1984 Lluís Llach. Del disc T’estimo