dimecres, 22 d’abril de 2015


Aquest Sant Jordi, com cada any, he volgut publicar una postal virtual. Diferent, com sempre.
Us desitjo les millors lectures, emocions, somriures, roses i petons. Però també el temps per l'empatia, la sol.lidaritat i una cosa que comença a faltar en la nostra societat: la memòria.

Perque amb tantes notícies i presses s'ens escapen les essències de les coses, i el més greu, de les persones. En un parell de dies, una nova notícia, un esdeveniment, ens fa oblidar fets importants que avui has viscut.

Si la vida és un regal, si les persones són úniques i irrepetibles, no podem perdre la memòria de forma voluntària o condicionada pel "tempo" que dictin els mitjans. Per molt bombardeig mediàtic que hi hagi, hem de recuperar i tenir criteri davant els fets humans diaris.

Només recuperant aquesta memòria, el sentit comú, l'espontaneïtat dels més petits i l'impuls de quan èrem més joves ho podrem fer tot o, com a mínim, disfrutar durant l'intent.

Memòria. Ens és absolutament necessària per seguir i fer-nos millor cada dia.
No es un desig, és una necessitat. Recordem i seguim!

Petons i somriures a tothom!

I gràcies per soportar la reflexió!

dimecres, 6 de novembre de 2013

Tram 746 Via Catalana

Com he llegit que trigarà encara uns dies la construcció final de la Gigafoto de la Via Catalana, he decidit publicar una que vaig fer aquell dia.:-)

TRAM 746  Lepant/Provença

Em farà gràcia saber si us trobeu!


Salut a tots!


dilluns, 4 de novembre de 2013

Casualitats "casuals"

Quan faig fotos "casuals", una de les sensacions més sorprenents i agradables que tinc són les troballes en el procés de "revelat". En aquest pas, en la tranquil.litat de l'estudi, pots donar noves lectures d'una mateixa imatge. Reenquadraments, contrastos, temperatures de color... fins que et sents satisfet per haver pogut "capturar" en un instant, un moment, un sentiment o una sensació per llegir-la per sempre amb un somriue d'amagat. Ets còmplice amb tú mateix.

divendres, 12 de juliol de 2013

"Astral Weeks" If I ventured in the slipstream Between the viaducts of your dream Where immobile steel rims crack And the ditch in the back roads stop Could you find me? Would you kiss-a my eyes? To lay me down In silence easy To be born again To be born again From the far side of the ocean If I put the wheels in motion And I stand with my arms behind me And I'm pushin' on the door Could you find me? Would you kiss-a my eyes? To lay me down In silence easy To be born again To be born again There you go Standin' with the look of avarice Talkin' to Huddie Ledbetter Showin' pictures on the wall Whisperin' in the hall And pointin' a finger at me There you go, there you go Standin' in the sun darlin' With your arms behind you And your eyes before There you go Takin' good care of your boy Seein' that he's got clean clothes Puttin' on his little red shoes I see you know he's got clean clothes A-puttin' on his little red shoes A-pointin' a finger at me And here I am Standing in your sad arrest Trying to do my very best Lookin' straight at you Comin' through, darlin' Yeah, yeah, yeah If I ventured in the slipstream Between the viaducts of your dreams Where immobile steel rims crack And the ditch in the back roads stop Could you find me Would you kiss-a my eyes Lay me down In silence easy To be born again To be born again To be born again In another world In another world In another time Got a home on high Ain't nothing but a stranger in this world I'm nothing but a stranger in this world I got a home on high In another land So far away So far away Way up in the heaven Way up in the heaven Way up in the heaven Way up in the heaven In another time In another place In another time In another place Way up in the heaven Way up in the heaven We are goin' up to heaven We are goin' to heaven In another time In another place In another time In another place In another face

divendres, 5 de juliol de 2013

Marina Abramović y Ulay - MoMA 2010



Marina Abramovic se define a ella misma como la abuela del performance. [BIO]: Artista serbia que comenzó su carrera en los años 70. Poco después se mudó a Amsterdam y allí conoció a Ulay, con el que creó el colectivo 'The other'. Juntos comenzaron a despertar conciencias y levantar ampollas con curiosas acciones. Tras una intensa relación de diez años la pareja puso punto y final al amor de la siguiente manera: caminaron por la gran muralla china, cada uno por un extremo, se encontraron en un punto intermedio y se dieron un abrazo para no volver a verse nunca más..

2010, Nueva York - Marina organiza una performance en el MoMa llamada 'El artista está presente'. Sentada, cabizbaja y en silencio. Una mesa la separa del visitante. En cada encuentro Marina levanta la vista para mirarle directamente a los ojos durante un minuto.
Lo que no esperaba es que uno de los que se sentaron frente a ella fuera su ex pareja Ulay al que no veía desde hacía 23 años. El que fue amor de su vida, estaba allí sentado, en silencio, mirándola.


dijous, 27 de juny de 2013

Extraordinary Microscope Photographs

"La bellesa està en l'interior i/o en les petites coses."
Segur que tots l'hem dit o escoltat aquesta afirmació. Sovint també utilitzada com a frase feta i gastada. Veint les imatges al The Big Picture Boston, podem pensar en els milions de coses que ens pasen inadvertides tots els dies. Si disposes d'uns segons, t'agradarà l'enllaç.

Extraordinary Microscope Photographs

 Specimen: Neuronal culture. Technique: Fluorescence, 6 images stitched at 40x magnification. – (Dr. Jan Schmoranzer/Freie University, Berlin, Institute for Chemistry and Biochemistry/Berlin, Germany)

 Specimen: Juvenile live bay scallop Argopecten irradians. The ultimate goal of this research is to help restore scallop populations in Rhode Island. Technique: Stereomicroscopy, 1x magnification. (Kathryn Markey/Aquatic Diagnostic Laboratory, Roger Williams University/Bristol, Rhode Island, USA)

dilluns, 22 d’abril de 2013

Aprendre, per saber-se despendre. (*)

Aprendre, per saber-se despendre. (*)


Tenia 18 anys. Confeso que quan vaig escoltar per primer cop, em semblava una frase encriptada.

Molt ha plogut, nevat I pedregat desde llavors. I també ha sortit el Sol i la lluna en dies clars. I tot just ara començo a compendre —una mica, no penseu— que, tanta veritat condensada en una frase, pot semblar un contrasentit i una gran veritat alhora.

Aprendre, per saber-se despendre.
Desde fa un temps, la repeteixo sovint aquesta frase. Potser en un exercici d’autoconvenciment personal i també mental. :-) Una mena d’autoajuda resumida

Quan fa unes setmanes vaig veure la imatge de les flors de Fong Qi Wei, em va venir a la memòria un article on es parlava de les roses. En aquell text, es reflexionava sobre la bellesa que pot suposar compendre com están fetes, de la enorme combinació de sort i sel.leció que suposa fer-la única entre totes, com en el relat del Petit Príncep.

Al separar-ne les parts, l'autor de l'article es delectava en identificar pètals, sèpals, calze, corol.la, estams, filaments, polen...

A vegades aprendre i compendre comporta això, obrir-nos al centre de les coses. No us alarmeu. No cal pasar per fer-nos bocins. Si ajudarà potser, aprendre a tenir paciència per observar, identificar i interpretar alguns moments de la nostra vida. Entendre i acceptar que tothom es únic ja és un aprenentatge. I es un procés que també potser bell, com la imatge de Fong Qi Wei

Només així; d’aquesta manera tan especial, ens desprenem per tornar aprendre. I seguir. És una mena de tarannà emocional. Fem diferent un “anar fent” adjuntant un somriure de complicitat. ...”Hasta” per provar-ho!!!   :-)

Bon dia de Sant Jordi
Petons i mil somriures,

Jordi


(*) Aprendre. 1984 Lluís Llach. Del disc T’estimo 

diumenge, 22 d’abril de 2012

Sant Jordi 2012

Aquest any –Sant o no–, Jordi no salvarà princeses de dracs. Elles s’en salven soles. :-) Aquest any, Jordi arriba més republicà que mai. El rei ja no fa matar dracs. Ara mata elefants ell solet a l’Àfrica.

 El tema de salvar a la princesa i el cul del rei, s’ha acabat. Ni paguen prou, ni li surt del forro de l’armadura. A més a més, els dracs són declarats espècie protegida com els elefants.

Acabar per acabar, s’inclina més a trencar una llança a favor dels que comencen a fer mans i màniques per poder regalar un libre o una rosa. De roses també en durà unes quantes.

Per les que són estimades com a mares, filles, àvies, nebodes, tietes, amigues, amants, nòvies, parelles, i tans etcéteres com imagineu. Sempre a punt per vosaltres.

 I per llegir i salvar el medi de subsistència del qui us escriu... . Regaleu Llibres, llibres i llibres. Perque és el regal més extraordinari. Perque obren portes i finestres de la nostra imaginació i barren el pas a l’aburriment i la ignorància.

 Revelem-nos, definitivament! Elefants del món uniu-vos!

La vostra memòria ens farà lliures!

 Petons i mil somriures, per tots.

dimarts, 7 de febrer de 2012

Noah Grey, el retrobament.

Comença, si vols, per clicar aquest enllaç i escoltar mentre llegeixes.
Avui he rescatat unes fotos a un disc dur. Les vaig baixar de la xarxa el gener del 2009. Són fotografies de Noah Grey.
Aquest fotògraf va impressionar-me al seu dia pel tractament del blanc i negre i sobretot, per la sel.lecció i el tractament dels motius escollits. Pot treballar temes molt variats –marines, deserts, selves, etc– sempre però, tens la sensació de percebre alguna cosa més que una escena. Tanmateix passa amb els seus retrats i amb la foto de natura.

Sempre m’han parlat  que en fotografia, més que una bona càmera, un bon objectiu o una bona tècnica, etc.. darrera de tot això, i molt per sobre, ha d’haver-hi ganes d’explicar alguna cosa. Noah Grey és una d’aquestes persones. I per això podem dir que estem davant un bon fotògraf. Però també descobrireu un gran artista multidisciplinar.

Avui he visitat la seva pàgina web i les noves col.leccions;  he descobert la incorporació a situacions  urbanes, compromís social, i l’experimentació en nous “revelats digitals” i m’ha agradat entendre que l’esència segueix intacte. Malgrat una situació personal complicada, s’en ha pogut sortir redescobrint el que millor sap fer, captar moments en fotografia, pintura, poesia i música
El missatge i la imatge segueix fluint. Endavant Noah!


Jordi Boni
febrer 2012










 

dissabte, 4 de febrer de 2012